Hi va haver un temps on els diners eren el més important, les propietats eren el pilar de la societat i l'únic que movia a les persones. Certament tampoc es pot generalitzar, però sí que es tracta d'una percepció que es podia respirar en el dia a dia.
Tot el que estem vivint amb el colapse provocat per la pandèmia, de moment de reflexió vital, ens està portant a fer-nos replantejaments existencials. Sense cap dubte eren necessaris, no era sostenible per a la salut mental general aquesta voràgine en què s'havien convertit les nostres vides, on el motor era la pròpia inèrcia.
Potser la teva vida estigui plena de felicitat i alegria, sense ni una mica de malenconia, ni de somnis trencats, o camins inacabats. Si és així, el vent bufa al teu favor. Però aquestes línies són per a totes les persones que viuen una vida buida, potser amb la calor dels que els envolten, però amb un pou profund i fosc del què no saben com sortir. El confinament derivat per l'aparició d'aquest virus pervers ens ha permès aturar-nos, sortir de la inèrcia vital, i poder reflexionar.
Estem en el camí correcte?
Per poder arribar a una vida plena, és indispensable tenir totes les necessitats bàsiques cobertes. No es tracta del que tens, sinó del que t'omple. De tot allò que fa que t'aixequis cada matí amb ganes de menjar-te el món. Els que ho tenen possiblement no són conscients de lo afortunats que són.
Hi ha diferents pilars en què s'assenta la nostra vida, sense un equilibri estem destinats a un camí entre la cruel i fosca melangia. Però podem despertar i buscar la llum que ens il·lumini, que ens aporti l'energia per començar a pedalar amb força.
Cal aprofitar el moment i reflexionar si realment el rumb que porta la nostra existència és el que realment volem, el que necessitem. Hem d'analitzar si estem passant un temps de qualitat amb els que de veritat ens importen, o si per contra deixem que la feina ens empassi al remolí de l'oblit.
Estima't i deixa't estimar
Certament s'ha dit moltes vegades la frase "Voler és Poder". Pot semblar una frase buida de sentit, una quimera absurda. No sempre el que un vol és possible obtenir-ho, però per això s'ha de fer una introspecció realista en la qual es pugui valorar la felicitat personal al costat de la felicitat dels que t'envolten.
Pots descobrir que quan dónes als que estimes reps molt més del que t'esperaves. No t'oblidis mai de tú, ni tampoc dels que més estimes. Reparteix somriures, reparteix alegria, reparteix bondat, reparteix vida.