Recordes que durant la teva infància ningú tenia telèfon mòbil i podíem viure igual que ara? Fins i tot, potser érem més feliços, ja que teníem menys preocupacions i menys estímuls.
El telèfon mòbil s'ha convertit en una part molt important de nosaltres, ens acompanya a qualsevol lloc, però ha arribat un moment en què no podem viure sense ell? ¿Pot ser que el nostre estat d'ànim depengui exclusivament del telèfon mòbil? Sabem viure i moure'ns sense ell?
I és que el mòbil avui en dia ja no és com abans, que només es feia servir per trucar i pràcticament en cas d'emergència. A dia d'avui és la nostra forma de comunicar-nos amb les persones que ens importen, ens acompanya quan sortim a fer esport, podem respondre a correus electrònics, escoltar música, gaudir de qualsevol joc en qualsevol moment, i molt més.
Multitud d'aplicacions ens permeten realitzar totes aquestes accions i moltes més, i això ens crea una dependència al nostre telèfon mòbil, fins al punt que per exemple, no som capaços d'agafar el cotxe o moure'ns enlloc sense utilitzar Google Maps.
Una aplicació de gran utilitat, sí, però és una arma de doble fil, ja que abans els nostres pares o avis aprenien a orientar-se per trobar llocs on mai havien estat. Nosaltres no sabem el que és l'orientació i mentre existeixi Google Maps mai aprendrem a orientar-nos.
La transformació digital en què estem immersos a dia d'avui fa que el món avanci tan ràpid que ni tan sols ens adonem de les accions que fem o de com ens comportem, però de vegades és important parar i reflexionar.
Preguntar-nos si ho estem fent bé, si la tecnologia realment ens està ajudant a avançar però alhora ens està fent perdre altres coses que fins fa poc formaven part de la nostra vida quotidiana.
És de vital necessitat preguntar-nos on estem, cap a on volem anar, si estem gaudint del camí i si som feliços ara mateix.